Assegut al llit de la meva nova casa, a les 23 hores del primer esgotador diumenge al Regne Unit, em disposo a fer la primera actualització al blog des d'aquestes no tant llunyanes terres...
He de dir que el viatge va anar força bé, seguint amb puntualitat anglesa els ho
raris previstos... No obstant, i com en altres ocasions, la sorpresa no es fa esperar... Efectivament, la casa l'habitació de la qual havia llogat des de Barcelona i la seva propietària existeixen, de manera que puc respirar tranquil... O no? La senyora que m'obre la porta, Ms. Mary, no és molt més que un sac d'ossos, pell i roba... Em diu que només menja fruita i verdura, i pel que he pogut comprovar, els seus àpats es basen en mitja pastanaga bullida amb quatre pèsols i una mica de ceba... Exquisit.
Fetes les presentacions, m'indica Ms. Mary que la Maite (la meva acompanyant de viatge, la qual es queda amb mi el cap de setmana abans que els de la universitat li facilitin un altre allotjament) i jo la seguim al pati, i des d'allà accedim a la porta de darrera de la casa. La meva habitació és la del semi-subterrani (les finestres donen al carrer). Només obrir la porta entra una olor a tancat que ens fa tirar un pas enrera... Abans d'instal·lar-nos comprovem que el nombre de telaranyes és incomptable, així com la quantitat de pols que descansa sobre els mobles i la moqueta de l'estança. Li demanem a Ms. Mary si ens pot deixar alguna cosa per treure la pols i sembla que no ens acaba d'entendre... Estranyada, desapareix i als pocs segons apareix amb una aspiradora i amb un parell de draps, tot preguntant-nos si és això al que ens referíem... Assentint amb el cap, li demanem si té algun producte de neteja per poder aplicar, contestant-nos negativament. Sense deixar la seva cara d'estranyada, Ms. Mary se'n va i la Maite i jo ens posem a suar de valent dignificant tant com ens és possible aquell indret.
raris previstos... No obstant, i com en altres ocasions, la sorpresa no es fa esperar... Efectivament, la casa l'habitació de la qual havia llogat des de Barcelona i la seva propietària existeixen, de manera que puc respirar tranquil... O no? La senyora que m'obre la porta, Ms. Mary, no és molt més que un sac d'ossos, pell i roba... Em diu que només menja fruita i verdura, i pel que he pogut comprovar, els seus àpats es basen en mitja pastanaga bullida amb quatre pèsols i una mica de ceba... Exquisit.Fetes les presentacions, m'indica Ms. Mary que la Maite (la meva acompanyant de viatge, la qual es queda amb mi el cap de setmana abans que els de la universitat li facilitin un altre allotjament) i jo la seguim al pati, i des d'allà accedim a la porta de darrera de la casa. La meva habitació és la del semi-subterrani (les finestres donen al carrer). Només obrir la porta entra una olor a tancat que ens fa tirar un pas enrera... Abans d'instal·lar-nos comprovem que el nombre de telaranyes és incomptable, així com la quantitat de pols que descansa sobre els mobles i la moqueta de l'estança. Li demanem a Ms. Mary si ens pot deixar alguna cosa per treure la pols i sembla que no ens acaba d'entendre... Estranyada, desapareix i als pocs segons apareix amb una aspiradora i amb un parell de draps, tot preguntant-nos si és això al que ens referíem... Assentint amb el cap, li demanem si té algun producte de neteja per poder aplicar, contestant-nos negativament. Sense deixar la seva cara d'estranyada, Ms. Mary se'n va i la Maite i jo ens posem a suar de valent dignificant tant com ens és possible aquell indret.
Ara mateix estic contemplant l'habitació i penso que, si acabo de fer una última sessió de neteja amb productes seriosos i poso tots els llençols i coixineres a la rentadora, a finals de la setmana vinent puc tenir una habitació amb cara i ulls. Altra cosa són bany i cuina en una casa que, segons Ms. Mary, té més de 130 anys (i qualsevol diria que s'ha fet "dissabte" d'aleshores ençà). No obstant, la intenció és només estar a casa per dormir i menjar, així que pot resultar passable. Ms. Mary deu pensar que els catalans som uns escrupulosos!
Aquest matí hem pogut fer el primer passeig per Oxford, i abans que res he de dir a aquells que em van dir que portés taaanta roba d'abric que de moment el temps és molt bo!! Al sol fa calor, i a l'ombra s'està bé. Així que perfecte! El que sí és veritat és que a la nit refresca, i que mai un pot estar segur que no plourà, perquè en un moment es formen núvols, descarreguen durant 10 minuts i torna a sortir el sol...
L'únic museu que es troba obert avui diumenge és el d'Història Natural, i a més a més l'entrada és gratuïta. Així que hem contemplat animals dissecats, fòssils, minerals i altres curiositats recollides, ordenades i col·leccionades des de fa anys i anys pel "hard-working" personal de la "University of Oxford".
Després de dinar i de prendre tranquil·lament el cafè al jardí-selva (per l'aspecte de la conquesta de les males herbes, de les cadires trencades i de les telaranyes a les cordes d'estendre la roba, qualsevol diria que encara hi ha vida humana...) marxem a visitar el College més gran i famós d'Oxford: Christ Church, el qual es convertí durant uns mesos en l'enigmàtic "Howards" de Harry Potter, amb els seus jardins, edificis i passadissos centenaris... No obstant, ens trobem amb una sorpresa quan se'ns diu que l'horari de visites s'ha acabat, i que només e
s permet entrar per assistir a la cerimònia religiosa cantada de diumenge a la tarda a la Catedral del College. Pot resultar curiós assistir a una cerimònia anglicana, així que sense pensar-nos-ho massa demanem poder estar presents a l'acte litúrgic i se'ns permet l'accés. Només entrar a la catedral, ens sorprèn enormement el fet que els seients no estan disposats com estem acostumats, sinó uns bancs enfront dels altres (igual com en el Parlament britànic). Només començar la cerimònia, entra un grup de sacerdots (entre ells, una dona), seguit d'un cor d'escolans que canta com els àngels. Tota la cerimònia, plena de rituals i acompanyada de música celestial, dura poc més de mitja hora. Acabada aquesta, abandonem la catedral però, aprofitant que ja estem dins, fem una petita visita al College, on hi fan vida molts estudiants durant tot el curs...
s permet entrar per assistir a la cerimònia religiosa cantada de diumenge a la tarda a la Catedral del College. Pot resultar curiós assistir a una cerimònia anglicana, així que sense pensar-nos-ho massa demanem poder estar presents a l'acte litúrgic i se'ns permet l'accés. Només entrar a la catedral, ens sorprèn enormement el fet que els seients no estan disposats com estem acostumats, sinó uns bancs enfront dels altres (igual com en el Parlament britànic). Només començar la cerimònia, entra un grup de sacerdots (entre ells, una dona), seguit d'un cor d'escolans que canta com els àngels. Tota la cerimònia, plena de rituals i acompanyada de música celestial, dura poc més de mitja hora. Acabada aquesta, abandonem la catedral però, aprofitant que ja estem dins, fem una petita visita al College, on hi fan vida molts estudiants durant tot el curs...Sortint de Christ Church, anem cap a casa per preparar el sopar, ens el mengem tranquil·lament al jardí gaudint de les bones temperatures i aquí ens trobem, connectats a Internet acabant de penjar aquesta actualització quan tot just són les 00.00 hores. Intentaré ser més concís el proper dia per poder concentrar en menys paraules totes les coses interessants que ens vagin succeïnt... Demà a la tarda estem tots convocats a la Facultat de Dret per a la sessió de presentació del curs. Let's see...
