Visites a la "City"

Dos caps de setmana consecutius de visita a la gran "City": London. I amb elles una petita decepció. Grans aglomeracions de gent; cues de persones per tot, inclús per caminar pel carrer; japonesos i no japonesos fent fotografies a allò que es mou i que no es mou; cotxes per la dreta i per l'esquerra; centenars d'autobusos vermells de dues plantes; milers de taxis; manifestants espontanis pel carrer i un llarg etcètera de factors fan que una persona tranquila, a qui li agrada gaudir amb calma dels petits plaers de la vida, no pugui apreciar amb neutralitat els motius pels quals Londres és una de les tres ciutats "millors" del Món.

Que la ciutat és gran? No n'hi cap dubte; de fet, és difícil veure'n el final. Que té grans parcs? És un dels punts que més valoro positivament de la ciutat. Enmig del ciment, dels carrers saturats de cotxes... un es troba amb grans hectàrees de zona verda, amb llacs, ànecs, cignes, palauets... per passejar, fer un pícnic, fer volar un estel o anar amb bicicleta, desconnectant de l'estrés de la ciutat sense moure's d'ella... I és que dins d'aquests parcs, especialment Hyde Park, és difícil creure que s'està a pocs centenars de metres del Big Ben, del London Eye, de Trafalgar Square o de Harrods. Que Londres és la ciutat de la diversitat? Doncs la veritat és que el visitant es troba amb terceres, quartes i cinquenes generacions dels immigrants que van arribar fa desenes d'anys al Regne Unit, provinents d'arreu del Món, però especialment de les antigues colònies britàniques d'Àfrica i Àsia. Persones d'altres races però que són tant britànics com qualsevol altre; que han nascut i crescut en aquest país, on han estudiat i treballat i, en definitiva, desenvolupat les seves vides.

En qualsevol cas, Londres és massa ciutat per mi...

Però bé, això no vol dir que no hagi gaudit d'aquests dos caps de setmana consecutius per Londres... Els seus museus són espectaculars, acullen les millors col·leccions del Món, i el millor de tot és que molts d'ells són gratuïts. A més a més, la companyia no podia ser millor quan un se'n va una bona temporada fora de casa: la família. Però també hi ha hagut temps per altres activitats. Divendres a Londres visita "jurídica" amb la Universitat: tour guiat per la zona legal de la ciutat, on es concentren els millors i més antics despatxos d'advocats, Tribunals centrals, botigues de peluques i togues, esglésies de l'ordre dels templaris fundades pel gremi dels advocats, i palauets victorians construïts al segle XIX per acollir les activitats més diverses dels professionals del Dret... I entre elles el Middle Temple Hall, on vam dinar "por lo alto" on ho han fet generacions i generacions d'advocats, jutges i membres de la família real britànica... Desafortunadament, no se'ns va permetre fer fotos de l'interior del local, de manera que no va ser possible immortalitzar aquell indret i aquell dinar...

Fetes aquestes visites a Londres, el compte enrere es posa en marxa... Demà de nou a classes i a lectures, i en dues setmanes exàmens finals i tothom cap als seus respectius països... Tothom? No! Un parell de catalanets encara no han comprat el bitllet de tornada i pensen quedar-se algunes setmanes més per allà dalt... Fent què? El destí ho dirà! Després d'uns avorrits anys de carrera estudiant Dret, cal posar un dosi d'aventura a les nostres vides...

Fins la propera!

Dia de regata

En primer lloc, us he de demanar disculpes per haver trigat tants dies a actualitzar el blog, però la veritat és que he tingut una setmana molt ocupada i fins avui dissabte no he tingut temps per relaxar-me davant l'ordinador i explicar-vos aquestes noves aventures per terres britàniques. La veritat és que la reputació d'aquesta universitat no existeix perquè sí, havent d'admetre que el nivell d'exigència és certament alt, així com la qualitat dels seus estudiants. També és veritat que a Barcelona no estem acostumats al sistema anglosaxó, el qual consisteix en preparar-se prèviament les classes amb les lectures proposades (de 30 a 40 pàgines) i després discutir-ho a classe. Així que, pobres de nosaltres, hem de dedicar com a mínim una hora i mitja al dia per preparar les lectures del dia següent. I després espavilar-nos per poder intervenir en anglès a classe... Tot i que he de reconèixer que fins ara les meves intervencions a classe han estat del tot menys brillants, limitant-me a dir: "no", "yes", "right", "sure" and "maybe". Poc a poc.

Però bé, com que és cap de setmana no vull parlar de la Universitat, que prou que demà em tocarà preparar les lectures de dilluns! També us podria parlar de la ronda de pubs que vam fer ahir a la nit amb els de classe dins l'horari que se'ns va permetre, ja que molts tanquen a les 23.30h. Però, si m'ho permeteu, m'agradaria parlar de la petita excursió que hem fet la Maite i jo, juntament amb una noia italiana i un noi filipí, que també vénen amb nosaltres al curs. El que hem fet tots quatre ha estat passar un dia "a l'anglesa", tot aprofitant l'important esdeveniment que s'ha dut a terme a una ciutat propera a Oxford: les regates pel riu Tàmesi entre les diverses universitats, no només del Regne Unit sinó d'arreu del Món.

Les regates són un esdeveniment nacional. Des de primera hora del matí els carrers de Henley s'han anat omplint de gent, les carreteres d'accés s'han anat saturant i la ribera del riu Tàmesi s'ha anat ocupant de picnics i de famílies que han corregut per agafar el millor lloc per contemplar aquesta competició esportiva. No obstant, les regates són més que un esveniment esportiu. En realitat, es tracta d'un esdeveniment social on tothom treu de l'armari els seus millors vestits, les seves més valuoses joies, per poder lluir esplendorosament la seva riquesa (o la seva fantasmada). Resulta un tant estrany entendre la moda britànica, perquè vist des del nostre punt de vista, no pot rebre cap altra definició que "una horterada". Les dones anaven amb vestit llarg i pamela, o moltes d'elles amb unes plomes al cap que fàcilment haguessin pogut passar per un "pavo real". Així mateix, els homes portaven corbates de colors, americanes de ratlles, també de colors llampants, sabates blanques, barrets, etc. En definitiva, una passarel·la Gaudí amb tota regla. De fet, m'ha donat la sensació que a aquesta gent poc els importa la competició esportiva, sinó el poder lligar contactes, trobar-se amb antigues amistats, o demostrar qui té més diners... He de dir que si no hagués estat per les regates, no hagués tingut ni un sol dubte en afirmar que tota aquella gent venia de celebrar un multitudinari casament...

En fi, cal acostumar-se a la cultura britànica, una cultura europea però que sempre ha volgut mantenir les seves peculiarietats, aïllada per mar i de mentalitat tancada. Però, malgrat tot, és important que així sigui, que no caiguem en la temptació de voler-ho uniformitzar tot, i que acabem sent iguals arreu del món. En qualsevol cas, hem pogut gaudir d'un dia a l'aire lliure, prenent el sorprenent sol que està fent des que vam arribar, tot coneixent un aspecte més de la cultura anglesa...

Ara us he de deixar, que en pocs minuts vaig a sopar (acostumant-me ja a l'horari britànic) amb els de classe a una barbacoa que han organitzat uns nois nord-americans a casa seva. Prometo que intentaré connectar-me més sovint... Rebeu tots una forta abraçada!

Marc