Avui no penjaré fotografies perquè m'ha estat impossible passar-les a l'ordinador, però no passa res... jeje
Poc a poc les coses es van posant al seu lloc... A l'hostal ens hi estarem fins el dilluns, i ens cobraran les deu nits que ens hi haurem estat. Després anirem a casa d'una senyora que viu amb el seu fill de 24 anys (i no sé si amb el seu marit també...jajaj) en una casa molt més acollidora i més aprop del centre. El petit problema és que només té una habitació i un sofà-llit al passadís, així que ens les haurem d'arreglar així la Joana i jo, a no ser que trobem una altra casa i un es quedi aquí i l'altre se'n vagi a l'altre lloc. Poc a poc....
De viatges no masses de moment, perquè aquí les distàncies són força llunyanes i qualsevol viatge en bus (mitjà de transport més típic -i més econòmic-) pot trigar unes 5 o 6 hores, i mentre estiguem en aquesta pensió no desaprofitarem poder dormir en un bon llit a Talca... Així que de moment farem excursions per la regió, anirem un dia a la costa, potser un altre dia a la serralada, etc i quan estiguem més integrats al país i faci una mica més de bo (a mitjans d'agost comença el bon temps) anirem a visitar el sud, viatges que poden durar dos o tres dies.
A Santiago de Xile potser hi anem més endavant, però ens han espantat una mica dient-nos que hi ha una mica de delinqüència (com en tota gran ciutat), així que potser algun dia fem una visita "llampec" per visitar les quatre coses importants i tornem ràpidament, sense portar masses pertinences a sobre.
Aquest matí ens ha trucat el Felipe, un estudiant de Talca que marxa aquest setembre a Madrid a estudiar, i des de la Universitat ens han posat en contacte amb ell per intercanviar coneixements d'ambdós països. Bé, ja li hem explicat la nostra visió d'Espanya, a on es recapten més impostos, a on es paguen més peatges i quin equip de futbol és més que un Club... El pobre ho passarà malament a Madrid amb aquestes prèvies... Jajaja. Almenys ens ha dit que vindrà uns dies a Barcelona, si pot ser per les festes de la Mercè. Aquest noi ens ha portat a dinar en un restaurant típic de Xile, als afores de la ciutat, al costat del riu, en un lloc molt acollidor. No fa pas honor al seu nom: "La vieja Cochina". Jajaja. Hi hem menjat molt bé per només 5 euros, i tot molt net. Es veu que en aquest restaurant hi han passat tots els famosos que s'han acostat a la ciutat: Miguel Bosé, Joan Manel Serrat, i alguns altres noms de suposades personalitats que no sé qui són.
El Felipe ha sigut la primera persona jove de Xile que hem conegut i aquesta nit, malgrat ésser dilluns, intentarem apreciar la vida nocturna talquiña acompanyats per ell. Espero començar a conèixer xilens i xilenes, i poc a poc sortir de l'avorriment i la monotonia que portem des de la nostra arribada al país, en el qual no hem fet res més que passejar, menjar i dormir. Almenys avui provarem la beguda nacional: el pisco.
Poc a poc també anem incorporant nous mots al nostre vocabulari xilè, que esperem anar perfeccionant... Evidentment no us escric des d'un ordinador, sinó des d'una "computadora". Ahir vaig comprar un xip per poder trucar i ésser trucat. No pas un xip pel mòbil, sinó un xip pel "celular". Tinc la companyia Movistar, també existent a Xile, però si faig trucades a mòbils d'altres companyies em surt força car, així que em limitaré a fer perdudes (aquí denominades "pinchazos"). En comptes d'anar ràpid van "al tiro" (es veu que tothom anava a dinar quan es disparaven trets a l'aire) i s'ho passen "arto" (molt) bé. Pel que fa al menjar el vocabulari també és "arto" diferent, tant que ja l'explicaré en un altre moment. Bàsicament quan l'hagi après jo, donat que de moment encara no sé ni el que menjo....
Doncs més o menys això és tot de moment. Un cop superat el primer impacte de desembarcar en un país tant diferent a qualsevol de les coses que havíem vist fins aleshores, poc a poc ens anem adaptant, coneixent els indrets i sentint-nos més tranquils i còmodes. Espero poder solucionar aviat el problema de la càmera i penjar-vos en breu fotografies del país.
Des del fred hivern xilè, rebeu tots/es una cordial abraçada.
Marc
