dissabte, 26 de juliol del 2008

La costa del Pacífic

El viatge a la costa del Pacífic, concretament al poble de Constitución, a uns 100km de Talca, va començar dalt d'un minitren, concretament el que veieu a la foto, seguint el curs del riu Maule i passant per pobles sense accés a cap carretera, amb les gallines corrent lliurement pels camps i la gent mirant als passatgers com l'única distracció que tenen al dia. De fet, aquest tren és dels pocs que queden així a Xile, però el segueixen conservant com a atractiu històric. Molta gent l'utilitza per comunicar-se entre aquests petits pobles, però nosaltres vam ser els turistes que el vam agafar fins a la destinació final: Constitución.

El poble en sí no té res: cases, comerços i un mercat com el de Talca. Però té una costa fantàstica. A més el dia va acompanyar i va ser molt maco contemplar els penya-segats i la costa escarpada del Pacífic xilè, així comles altes onades que caracteritzen aquest oceà. Curiosos uns senyals a la població que indicaven "vías de escape" en cas de tsunami. Afortunadament, no les vam haver d'utilitzar (tampoc confio massa en la seva efectivitat...jej).
Com dic, un dia esplèndid, inclús feia una mica de calor, i per primer cop vam poder contemplar el sol. A Talca sempre hi ha boira, i és per aquest motiu que els talquins sempre diuen "Talca, París y Londres". Però encara els falta una mica per arribar a semblar-se a aquestes dues ciutats europees...


Per últim, aquesta foto que adjunto és d'un poble anomenat Curepto. Res a veure allà, però almenys ens vam distreure al llarg de l'hora i mitja de camí en autocar. Com veieu, no tenen "STOP's" sinó "PARE's", i les casetes són totes pintades de colors llampants.
En fi, fins la propera.
Marc

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon dia! Ara són les 11 i poc, sposo k estaràs dormint! La foto del penyassegat és preciosa. Com estas? a part de veure que el bon temps us acompanya i que tot comença a ser diferent, també vull saber com t'hi trobes, com et sents...

Jo he tingut un cap de setmana tranquilet, aquí fa una calor!!!(sort de la piscina...) Encara que trobo a faltar la piscina sense la teva companyia! La setmana que ve ja comença la uni a Xile no?? Ja ens explicareu! Molts petonets!


t'estimo, ja ho saps!

Anònim ha dit...

Eix Marc!!!!
Estos dias he estado un poco desconectada, por eso hoy he hecho un repaso a tu blog y a los comentarios. Es super interesante todo lo k escribes y seguro k cada vez lo será más, cuando encontreis vuestro sitio y os comenceis a mezclar con gente de allí.
X cierto me he dado cuenta que no nos has explicado como fue la salida nocturna con el chico xileno (Felipe?).
ME das mucha envidia, q sepas que estás cumpliendo uno de mis sueños...viajar a sud america a hacer vida allí, ojalá algún día tenga la valentia de hacerlo...de momento lo vivo a través de ti, por eso no dudes que seguiré tu viaje de cerca.

Muchos bexitos Marc!!!!

Marc ha dit...

Hola!! La veritat és que els problemes ens segueixen... Avui deixem l'hostal però encara no ens han tornat els diners, i tampoc acabem de tenir lligat l'altre allotjament. Tenim una casa amb una família però només tenen una habitació, de manera que provisionalment ens hi estarem els dos (hi ha un sofà-llit) fins que trobem una altra habitació, i aleshores ens separarem.

Pel que a la feina, avui s'han començat a moure (k kabroons) i resulta que el jutge està de vacances (de pm!!). Així que ens estan buscant un altre jutge que ens pugui fer de tutor, però de moment demà seguim de vacances. Espero que ho solucionin aviat perquè se'ns està començant a pujar la mosca al nas...

Pel que fa a la relació amb els xilens, el Felipe ens ha ajudat, perquè a través d'ell hem conegut a força gent... Dijous tornarem a sortir...No sé si us vaig dir que el Felipe al setembre viatjarà a Madrid, i que ens visitarà a Barcelona, així que ja us el presentaré!! ;)

En fi, molts petons i gràcies per anar-me seguint a través del blog.

Marc

Anònim ha dit...

Hola marc!!!!

Com estas espero q molt be i q les incidencies es vagin solucionant. Me encantat la foto de la costa, sembla tan paradisiaca.

Espero q se't solucionin definitavemnt els problemes del allotjaments i fot-li caña a la uni, i q us posin ja un jutge nasos, q es aixo de les vacances d'hivern a currar ja home

molts petonets des de barcelona.

Anònim ha dit...

l'anonim soc jo he Marc, la Maria de la pompeu

Anònim ha dit...

Wapíximm!!

La segona foto molt molt maca!!! Sí, sí, bonita costa chilena!

Tu com et trobes?

En quant a la feina, ja sabeu segur q en comptes de classes teòriques tindreu pràctica amb un tutor Jutge?

Per aqui les coses bastant bé, no ens podem queixar. Hem tingut a la Ura bastant malaltona aquesta darrera setmana, però sembla q la cosa tira endavant, així q ara molt més trankils tots/es.

Demà a la feina ja em donen vacances; la veritat és q he après moltíssim i m'he començat a familiaritzar bastant amb la jerga judicial (q no és moco de pavo).
Així q la setmana vinent, com aquí a RIMSA encara treballem, pels matins ajudaré a la mama i després potser ja marxem cap al poble, a desconectar una mica.

Fes fotos de la festa xilena noiet!!! Queremos pruebassss!!!

En fi, ja ens aniràs actualitzant.

La diferència horària és exactament de???

Un petó molt molt fort i una abraçada de la...

Carol

Marc ha dit...

Hola!!!

Sí,sí, ja hem comensat a treballar al tribunal (NOTA: en aquest teclat no trobo la "c trencada", així k escriuré amb "s". Jaja).

Tema allotjament ja está forsa arreglat. Estic en casa d'una dona k té un fill de 27 anys, i té ordinador amb connexió, així k molt bé!! La Joana alfinal s'ha allotjat una mica lluny, peró ens veiem cada dia, així k tampoc es un excessiu problema.

Pel que fa a la diferéncia horaria (NOTA: tampoc he sabut trobar l'accent obert.xD) és exactament de 6 hores. És a dir que ara a Xile son les 22.10h a Catalunya les 04.10h. En raó no trobava ningú connectat al messenger!!!

Diga-li a la Ura, Carol, k ánims de part meva, que es recuperi aviat que ha de gaudir de l'estiu com tots vosaltres. I me n'alegro molt que estiguis gaudint tu de la feina al despatx!! ;)

FInalment, grácies Maria per posar el teu nom; al principi m'he quedat una mica sobtat...jeje

Apa, petonets a tots!!


Marc