dijous, 21 d’agost del 2008

Arriben males notícies...

Sé que en l'última actualització vaig dir que explicaria el sistema penitenciari xilé i la meva experiéncia després d'haver visitat tres presons i conversat amb alguns dels presos, peró les notícies que m'han arribat al llarg del dia desde Madrid m'obliguen a reconsiderar-ho...

La primera notícia m'ha arribat als Jutjats, per part d'un dels funcionaris, sobre les 10h del matí (l'accident s'ha produit a les 08.30h de Xile). Primer es parlava d'una xifra ja espantosa, al voltant de 50, pero pel que llegeixo ara a la xarxa, se n'hi suma un centenar... No vull saber més...



Pell de gallina, llágrimes, silenci i reflexió envers aquelles persones anónimes que un dia es van llevar amb la maleta feta i disposats a emprendre unes vacances paradisíaques a les Illes Canáries... Vacances per descansar, per fugir de la monotonia, per allunyar-se de la ciutat... Vacances que mai van comencar...



Fa un mes agafava un vol de Spanair a Barcelona en direcció a Madrid. Fa un mes contemplava Catalunya des del cel, en un avió de Spanair, sabent que trigaria més de dos mesos en tornar. Fa un mes m'esperava durant més de 6 hores a la Terminal 4 de Barajas, aprofitant les últimes hores d'estiu que em quedaven abans d'emprendre un llarg viatge fins a l'hemisferi sud. Fa un mes em meravellava de la construcció faraónica de la T4 de Madrid, tot maleint la política d'inversions dels fons públics que impedeixen al Prat gaudir d'unes instalacions com aquelles... Peró a partir d'avui la T4 carregará amb el pes de més d'un centenar i mig de persones, ambient que segur que respiraré d'aquí a un mes, quan hagi de tornar a passar-hi... Pocs accidents hi ha d'avió; les probabilitats de perdre la vida a la carretera són molt més altes que en el tráfic aeri, tothom ho diu. Peró quan toca, toca. I en aquesta ocasió ens ha tocat de ben aprop...


Avui no hi ha terrorisme, no hi ha reivindacions polítiques, no hi ha interpretacions malicioses dels fets, no hi ha desig de fer mal... Peró el dolor, el dol, la solidaritat... són els mateixos que els que hi va haver fa més de quatre anys en un lloc ben proper a Barajas: Atocha. Si més no així és com ho veig des de Xile, d'on per cert és una de les víctimes, pel que llegeixo...


En fi, demá marxo a Santiago i dema passat agafo un avió cap al nord del país, el que vol dir, pels qui seguiu amb més o menys assiduitat el blog, que fins el dimarts vinent segurament no hi hauran noves actualitzacions... Fins aleshores, voldria convidar-vos des d'aquí a un temps de silenci i reflexió (qui sigui creient, també oració) per aquelles persones que van veure troncades les seves vacances..... per sempre.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

hola Marc

doncs si, ha estat horrible, pq han estat 150 persones les q, finalment, han perdut la vida, sense comptar la gent q va ingressar molt greu a l'hospital i q de segur "cauran" durant la nit....tothom diu q akestes tragedies son mes tipiques als països del tercer món, pero joder, no deixa de ser una maquina feta per l'home i akestes coses passen arreu del món, no estem per sobre de tot aixo...en fi, espero q estiguis tranquil i agafis els avions q hagis d'agafar sense por, i sense nervis. La gent tendeix a pensar q quan passa 1 cop, tots van al darrera. Tu mateix ho has dit: els avions son AMB DIFERENCIA el medi de transport més segur q hi ha....el q passa és q quan hi ha un accident...merda per tots.

Espero q akest fet no afecti el q et keda de vacances, projectes i excursions, disfruta de tot tal com has fet fins ara, i no t'hi capfiquis mes del compte...

mil petonassos, ja tinc ganes de veure't!!! els dies passen mes rapid del q sembla, aixi q disfruta tot el q puguis, q quan te n'adonis, ja estaras venint cap aki un altre cop :D

cuida't molt!!

gemma ha dit...

MARRRRCC

doncss si..
itant q son males noticies
quan per fi podien anar de vacances miraa...

enfii esperoo q segueixis endavant i no t'enfonsis
q estas a la mitat i tens de seguirr
perq alomillor no podras tornar mai mes alla
aixi q disfruttttttaa :D

un petoooooooo


gemmmaa

Anònim ha dit...

Hola marc! (o marcos, nose si tas sudamericanitzat el nom :S)

Macabo d posar al dia d les teves proeses per chile. Veig q tas aseventat dl accident d madrid, aixi q per si de cas torna en baixell o nedan, ok? Aixi em qedare mes trankil =)

Me fixat qe no parles gaire d la gent qe as conegut alla, d si sortiu junts per la nit i aixo, i l'unic nom q vist a les ultimes entrades es el d un tal Mario (cosa q em preocupa! xD) Vinga, esperu q to pasis d puta mare el q et qeda!

Diego

Anònim ha dit...

Hola Marc
veig que per xile et trobes com peix a l'aigua. Espero que vulguis tornar quan se t'acabin les vacances...jeje. Em sumo al que diu en Diego: ves practicant i vine nedant,jej.
No, en serio, el que ha passat ha estat molt fort, però si agafèssim por de cada mitja de transport on moren persones cada dia... no crec que arrivèssim gaire lluny.
Segueix disfrutant el teu viatje, que nosaltres seguim disfrutant les teves històries.
Petons!!

Anònim ha dit...

ei marc! acabo de ver tu blog!!! Disfruta de ésta experiencia. De hecho,lo que nos diferencia son las experiencias que somos capaces de vivir todos y cada uno de nosotros, y tú aquí tienes una buenisima oportunidad!!!
Me alegro que todo vaya bien por allí!

Sara (upf :P )

Anònim ha dit...

ei marc! acabo de ver tu blog!!! Disfruta de ésta experiencia. De hecho,lo que nos diferencia son las experiencias que somos capaces de vivir todos y cada uno de nosotros, y tú aquí tienes una buenisima oportunidad!!!
Me alegro que todo vaya bien por allí!

Sara (upf :P )