Cap de setmana inigualable

Abans de comencar a explicar res, voldria aclarir que "cap de setmana" en aquesta actualització es tracta d'un concepte ampli, el qual abarca des del dijous a les 6.00h fins al dilluns a les 24.00h. Dit aixó, i donada la intensitat d'aquest cap de setmana llarg, per ara només explicaré fins al divendres a la nit, deixant la resta per una propera actualització.

Dijous toca llevar-se d'hora, doncs ens espera un bus a la Plaza de Armas a les 6.00h. La meva casa está relativament aprop del centre, peró marxo a les 5.45h per anar amb temps. Aquest bus ens ha de portar a Santiago, a unes tres hores de viatge, a tota una classe de Dret de la Universitat de Talca. Nosaltres no assistim a aquestes classes, concretament de Dret Processal Penal, peró el professor és el jutge al jutjat del qual treballem, de manera que ens convida a anar-hi. Motiu del viatge: visita al Centre d'Investigacions Criminals de Carabineros de Chile, cos que s'assimilaria a la Guardia Civil.

Arribem a la capital xilena sobre les 9.30h (el bus no surt puntual de Talca ja que sembla que hi ha algú que s'ha adormit...), i ens esperen a Carabineros per comencar la visita. Passem per diferents sales i laboratoris, on realitzen proves balístiques, proves d'ADN, proves fotográfiques del lloc del crim, proves químiques, proves sobre falsetat de documents...

Per la tarda, visita al Centro Médico Legal. L'objectiu és assistir en directe a una autopsia, solicitada pel fiscal per aclarir les causes de la mort de la víctima. Evidentment, l'entrada a l'auditori on es realitza l'examen no és obligatória, donada la sensibilitat del tema. Després de sospesar els pros i els contres, i d'haver digerit el dinar, decideixo incorporar-me al grup dels qui entren. Pels qui hagin vist la película de Saw 4, puc dir que el que es veu és totalment idéntic a la realitat. Per no ferir sensibilitats, m'abstinc de descriure el que vaig veure allá dins. Només dir que la causa final de la mort va ser un atac de cor, i que el cop que tenia al cap era fruit de la caiguda al terra. Per tant, s'arxiva la causa i es deixa descansar en pau a la pobra dona... M'agradaria aclarir que malgrat la forta impressió que provoca aquesta experiéncia, el més dur ve després, a l'endemá, passats uns dies... quan un comenca a pensar i a recordar... Malgrat tot, no m'arrepenteixo d'haver-hi entrat, pel seu interés científic i de coneixement del propi cos humá.

En posterioritat a la "carnisseria", el grup se'n torna a Talca, peró la Joana i jo, i tres noies gallegues estudiants de Dret que també estan d'intercanvi a Talca, ens quedem a Santiago per visitar-la una mica. Com que ja es fa fosc, decidim anar al barri nocturn de la ciutat per sopar i prendre alguna cervesa. A cada carrer pel qual passem, desperto les enveges dels venedors ambulants, poetes "callejeros", borratxos, etc., els quals em pregunten com m'ho faig per anar acompanyat de quatre dones com aquelles..."Cop de sort!", els contesto. Us adjunto una foto de "Marc y su séquito" i, per aquells que em pregunten constantment pel tema dones, els convido a triar-me'n una (Nota: Jo ja l'he triat).

Aquella nit de dijous a divendres la passem tots cinc en un hostal, molt aprop del Palau de la Moneda. L'endemá al matí, ens llevem d'hora per visitar la ciutat; veiem el Palau de la Moneda, on va morir Salvador Allende; la Plaza de Armas; la Catedral; l'antic Congrés Nacional (després de Pinochet, el Parlament es va traslladar a la ciutat de Valparaíso); i el Museu d'Art Pre-Colombí, on s'exposa una fantástica colecció de la cultura sud-americana anterior a la conquesta espanyola, passant pels maies, els inques, i un munt d'étnies el nom de les quals ja no m'enrecordo... Jejej

Per la tarda de divendres, la Joana i jo ens dirigim a l'aeroport de Santiago per agafar un vol cap al nord del país, a 1600 km de Santiago. Destinació: San Pedro de Atacama, enmig d'un dels deserts més árids i secs del Món, el desert d'Atacama. Des de l'avió gaudim de la vista dels cims nevats dels Andes, i del canvi del paisatge cap a un desértic. Arribem a San Pedro que ja és de nit, i comenca a fer fred. Ja estem informats que, com en tot desert, durant el dia fa molta calor, peró des del moment en que desapareix el sol, les temperatures baixen de cop.

San Pedro és un poblet molt petit, d'uns 5.000 habitants, situat en un oasis al mig del desert, peró des de fa uns anys atrau a una allau de turistes provinents de tot el Món. Pels seus carrers, a part d'escoltar molt de francés, gaudeixo tornant a escoltar el catalá; trobo turistes de Barcelona. Donada la situació del poble, el subministrament d'energia eléctrica i d'aigua és dolent, amb talls constants. De moment, a la nostra arribada sobre les 20.00h, ens trobem sense aigua i amb la meitat de la llum que hi hauria d'haver. Hi ha carrers en plena foscor, només iluminats pel cel estrellat (PRECIÓS!) que proporciona una atmosfera neta, sense núvols i sense contaminació llumínica.

Abans que tanquin, ens dirigim a una agéncia de turisme (n'hi ha una a cada cantonada!) per contractar les excursions que volem fer en els dies successius, ja que per anar pel desert cal anar amb guia i es requereix locomoció experimentada. Anem a dormir d'hora, doncs l'excursió programada per l'endemá comenca a les 4.00h de la matinada, i ens ha de portar en un lloc a més de 4.000 metres d'altitud i a menys de 8km de la frontera amb Bolívia. A la propera actualització us ho explico amb detall...

Marc