Dia de pluja...

Dia de pluja a la hivernal Talca...

Em desperto tard, doncs ahir vam sortir de "carrete", aprofitant el "feriado" d'avui, dia de la Mare de Déu d'Agost. Fins ara, relacionava aquest dia amb la calor, el sol, la platja i l'inici de les festes de Grácia... Peró avui miro per la finestra i enlloc veig el sol, ni la platja, ni sento calor (ans al contrari!) peró faig un esforc per sentir la vida a més de 10.000 km de distáncia dels carrers del barri barceloní de Grácia, plens de gent passejant i contemplant les obres d'art que durant tot l'any enllesteixen els seus veins, tot esperant la nit per gaudir dels innumerables concerts a l'aire lliure, i de la cerveseta fresca que tan de gust ve per fer passar la calor...

Peró a Xile estem en un altre món; fa fred, es fa de nit poc més tard de les 18h, sovint plou, i la gent s'amaga a casa seva a encendre la llar de foc i passar els dies tot esperant l'arribada de la primavera... Aquest cap de setmana llarg, degut a la tempesta que ens creua, hem hagut de suspendre els plans que teníem de fer alguna excursió a la muntanya. Potser, si millora el temps, hi anirem només diumenge, o si més no, diumenge a la tarda arriba la distracció a Talca amb el partit de futbol de la Lliga xilena que enfronta l'equip local, Rangers, amb el campió de Lliga de la temporada passada, Everton. Pot resultar curiós contemplar un partit de la primera divisió xilena, assimilat -pel que em sembla- a la nostra tercera divisió, per un módic preu de 3 ó 4 euros l'entrada...

Avui, peró, aprofito per comentar alguna curiositat lligada al llenguatge... Quan un va pel carrer i ha de recórrer una distáncia forca llarga, pot "coger" un taxi, o un autobús. També pot "coger" una cosa del terra, o "coger" un llapis que está sobre la taula, etc. Desgraciadament, a Xile "no se coge; se toma". "Coger" aquí té un altre significat, concretament el de mantenir relacions amb una persona. Per tant, imagineu-vos la mirada que ens dirigeix la gent cada cop que se'ns oblida de substituir el nostre "coger" per "tomar".

Un altre conflicte apareix cada cop que ens pregunten l'hora, per exemple. Un diria "son las tres y pico" si no fos perqué "pico" significa órgan sexual masculí. Per tant, "son las tres y algo". En canvi, un pot anar tranquilament i impune dient que ha jugat a la "polla", més concretament a la "Polla de Beneficiencia Chilena", i que espera que aquesta li doni molts diners, ja que no és res més que la Loteria.

Pel que fa al menjar, a un ja li surt de per sí anomenar a les mongetes "porotos", a l'alvocat (aguacate en castellá peninsular- molt consumit en aquest país, sobretot en entrepans-) "palta", al blat de moro (també molt consumit a Xile; inclús en fan pastís) "choclo", a les patates "papas", als musclos "choros" i al porc "chancho". El que es menja molt aquí és pollastre (m'imagino que la carn més barata) i en menor mesura vedella i porc. Fan moltes sopes, que amb el fred s'agraeixen, tan simples com caldo amb la carn de l'olla al plat. També es menja la carn amb "agregado", el qual pot ser tallarines, puré de papas, arrós o papas bullides. A la foto, plat típic de Valparaíso, consistent en papas fregides amb ceba i carn de vedella. El pa també és forca diferent, i limitat a només dos tipus: pa francés (panets amb molla i un gust similar al nostre pa) i "allullas", el més comú (panets rodons que normalment es torren i que ja tenen un gust més diferent-peró no per aixó dolent-, tal i com surt a la foto).

Seguint amb el llenguatge peró deixant l'ámbit culinari, el primer que t'ensenyen els xilens són els seus "garabatos", insults. El més comú d'ells i més laxe (que sovint es pot dir als amics amb un to simpátic) és "hueón", que podria ser com el "pive" argentí i que se sent a totes hores, podent funcionar com a adjectiu, nom ("hueonada"), verb ("hueonar")... En canvi, el més fort i ofensiu, el qual s'ha d'evitar en la majoria de casos, és el "concha de tu madre". Jeje

En fi, deixo de "huenoaros" per una estona i espero que gaudiu tots els que pogueu de les festes de Grácia o de les innumerables festes que se celebren arreu durant aquesta época. Abans de marxar, peró, us deixo veure l'habitació on dormo, que és d'un noi que está estudiant (i vivint) a Santiago. No hi falta quadre de Che Guevara, bandera de Xile a la tauleta de nit, i helicópters i bitxos de joguina penjats de la paret.

Marc