dilluns, 15 de setembre del 2008

Últims dies...

Abans de comencar, des d'aquí voldria demanar disculpes a tots els que aneu seguint el blog, per haver trigat tants dies a actualitzar-lo. El dia 2 de setembre vam iniciar el que seria el nostre últim viatge per terres xilenes, al sud del país, la zona més nórdica de la Patagonia xilena... A la tornada, dia 8, vam patir la "crisi del retorn", ja que ens vam adonar que la cosa s'acabava... Des d'aleshores tot han estat comiats: que si un dinar, un sopar, anar a prendre un gelat o un café per la tarda, etc. Els dies comencen a les 8 del matí i acaben a les 00.00h, i en aquest periode de temps practicament no trepitgem la casa... Es per aquest motiu que no he escrit res fins ara, i també perqué aquestes paraules de comiat (tot i que prometo que aquesta no es tracta de l'última actualització del blog) m'entristeixen una mica...

El viatge pel sud va ser una experiéncia inolvidable, i de pur contrast amb els paisatges desertics del nord. A la Patagonia hem vist rius replens d'aigua, volcans nevats, llacs immensos, cases d'estil alemany (la majoria d'habitants de la zona són d'origen germánic) i, sobretot, una verdor en el paisatge espectacular. Vam viatjar sis persones (tres gallegues, un xilé i dos catalans) i ens vam allotjar en una cabana molt acollidora aprop del llac. També vam llogar un cotxe (els de darrera anaven una mica apretats, peró afortunadament els Carabineros no son tan estrictes com els Mossos d'Esquadra...), cosa que ens va permetre visitar lliurement el que volguessim...
De tornada a Talca, vam coneixer al cónsul honorari d'Espanya a Talca, i l'altre dia ens va convidar a dinar al Centre Espanyol. Suposo que la majoria de gent que hi havia allá ha passat poc per Espanya, doncs alló era tot luxe, gent rossa amb ulls clars, jardins preciosos, etc, etc. Vaja, com a la Barceloneta... Jejej. Va ser curiós perqué vaig estar parlant amb un senyor que li va fer molta ilusió saber que erem catalans, perqué es veu que tota la seva familia materna era de Mataró, i encara li va fer més grácia quan va saber que compartíem cognom: Casas. Curiós oi?
Aquí a Talca, com he dit, hem comencat a acomiadar-nos de la gent. Just abans de marxar al sud vam anar a sopar (de fet era un berenar que va comencar a les 20.30h i que es va allargar fins tard) a casa de la senyora que s'encarregava de l'hostal on ens vam allotjar els primers dies. La casa molt petita i humil, pero com va dir ella, "aquí el corazón es grande".

Divendres passat vam canviar de barri per fer un "asado" a l'hora de sopar a casa el jutge Gerardo Bernales, amb tos els funcionaris del tribunal, per celebrar las Fiestas Patrias, que son el proper dijous. Malgrat aixó, també es va convertir en una mena de comiat nostre....

I poca cosa més tinc a dir, doncs el temps vola i resulta que son les 15.30h i encara no he dinat, i l'estomac m'ho está recordant, i a més aquesta tarda ens ha convidat un funcionari del tribunal per ensenyar-nos els seus cavalls, i explicar-nos amb més o menys detall en qué consisteix l'esport nacional xile: el rodeo.

Aixi que em vaig acomiadant de tots vosaltres, tot i que espero tornar a escriure. En qualsevol cas, d'aquí a una setmana a aquesta hora ja em trobaré al costat vostre, en la nostra petita Catalunya...


Una abracada ben forta!



Marc

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Carinyuuu

Sí sí, estic emprenyada am tu! Cada dia mirant el teu blog y sin noticia alguna!!! Però bé, aquest cop t'ho passo per estar prou justificat ;)

Me'n alegro sapiguer q et trobes bé, tot i que una mica tristó però ja sas, q la vida real és una altre cosa i, en tot cas, mai ningú no et treurà el que has viscut, i que collons, el que encara et queda per viure que fins el dia 21 no tornes, no és així??

De veritat de la bona i ho confeso: tinc moltíssimes ganes de veure't i fer-te una forta i fortíssima abraçada així q dilluns tractaré de posar-me en contacte am tu. Jo a partir de les 13.30h de dilluns estaré lliure i ready per passar una bona estona amb tu! Així q quan em facis un lloc en la teva segur apretadíssima agenda fesm'ho saber.

Q tinguis un bon molt bon viatge.

Ah!! Per cert, t'espera un llarg i dur interrogatori, així q prepara't nanoo!!

Un petó molt molt super mega fortíssim de la Kar q t'ha enyorat i t'enyora moltíssim,

Carol

P.D. Avui anem al teatre de Villarroel. Obra: La Ruïna, amb un descompte del 50% cortesia de la Pompeu Fabra (Hola cultura!!)

Anònim ha dit...

Hola marcc!
Ja era hora eh, anda q no has anat de ''carrete'', jejej.
Doncs res, q ahir vaig començar 3r.
Han vingut dos profes nous(un d'ells, que els dos es diuen albert, és el meu tutor, va a l'escola d música i el conec, jej) i després tinc a la profe de natus tmb com a tutora.
Com tu vas dir i com jo esperaba la Pilar em fa socials i castellà, bienn!
jaja
De moment ja ens han posat bastants deures...
i ja no escric +, perq demà entro a les 8,( 3 dies de 5 a la setmana,..) i he d'anar a agafar forçes, jejej.
Apa, fins diumenge!
q ja et queda`pokísim!
jajaja
vinga, adeuu!


Jordii.

Anònim ha dit...

Ola Marc!!!!

Bueno ja s'apropa el dia de la teva tornada!! tenim ganes!!! per aqui les coses ja començen! ja tornem a estudiar... :(

Pero encara ens queda la ultima festeta!! la festa a esplugas!! ALTERNATIVS!!! Jajaja

Nose quan tornes pero disabte a la nit t'esperem ehh o wenu diumenge..


un petonas molt fort!!

Jenny...

Unknown ha dit...

Vejam si ja tornes ome! Qe ja estic aqi am la uni liat i tu encara d festa per sudamerica! Q caaabron! Per cert, el dia 11 d setembre portaba 2 estelades, e? Una per mi i un altre per tu qe no i podies estar, pero jo et representava xDD Encara qe no am tant entusiasme com la carol, jo tmb tinc ganes d veuret i qe mexiqis les entremaliadures chilenes ;)

Esperant veuret aviat

Diego

Anònim ha dit...

marc!!
ya puedes publicar tus días en la coru! q serán tan o más intensos q los pasados en talca!
viste hoy pekín express? q pasadaaa el desierto de gobi! tal como el de atacama..que percert la arena q nos trajisteis se nos qedó a la casita.. :(

5dies!