Comencem a treballar

Abans de comencar a explicar el tan esperat primer dia de feina a Xile, he trobat interessant penjar una foto que vam fer fa uns dies en el nostre viatge a Constitución. No sé si s'aprecia del tot, peró es tracta del Jutjat d'aquesta localitat amb un graffiti que exposa: "la ju$ticia está vendida a los rico$". Res que ens sorprengui, sobretot en aquest país, on les persones sense recursos no poden optar ben bé a un advocat d'ofici, sino a un estudiant d'últim curs de Dret que té l'obligació de prestar aquest servei durant 6 mesos com a part del seu currículum universitari.

Tornant al tema de la feina, avui ens ha rebut el Jutge Gerardo Bernales. Es veu que és forca conegut a la regió, per bé o per dolent, perqué va tenir els collons (no es pot dir d'una altra manera) de jutjar uns quants crims contra la humanitat duts a terme durant la dictadura, processant a alts cárrecs de l'exércit, dels carabineros i en una causa al propi Pinochet (peró que va ser absolt en la segona instáncia). Pel que he pogut veure, el record de la dictadura encara está molt present en la societat, altament dividida entre partidaris i detractors del régim, sobretot tenint en compte que només fa 19 anys que existeix la "democrácia". Vist des d'una vessant objectiva, sembla que Pinochet va aixecar el país económicament, peró evidentment ho va fer en detriment dels drets humans...

En fi, aquest és el tribunal on treballem. Sobta la foto perqué s'hi veu un edifici modern, alt, nou... i, en canvi, pel carrer passen dos carros tirats per cavalls (també cotxes, evidentment). Aquest contrast entre la modernitat i el subdesenvolupament es pot apreciar contínuament a Talca i em sembla que a tot el país. La nostra feina avui s'ha basat en estar al mostrador on arriben els advocats (o moltes vegades els seus secretaris) a entregar documents o mirar les causes que estan arxivades al Jutjat. Pel que m'ha semblat aquí no hi ha notificacions, de manera que els advocats s'han de preocupar d'anar al Jutjat i mirar la seva causa per esbrinar si el jutge ha resolt alguna cosa... En fi, quan ho acabi de comprendre ho explicaré millor. Ens han dit que quan agafem práctica en aixó durem a terme altres funcions, comencant a ajudar al jutge a redactar els seus documents. Si més no puc dir que la gent al tribunal ha estat encantadora.

Al migdia, el jutge ens ha convidat a dinar a casa seva. Gran casa als afores de la ciutat. Ens ha presentat a la seva dona, a la seva sogra i gran ha estat la meva sorpresa quan de la cuina ha sortit una cuinera, o majordoma, o ves a saber qué, per servir-nos el dinar. Classe alta, lógicament. Peró he de dir que ens han tractat excelentment, i ens han convidat a anar a una excursió que es fará el dissabte vinent a la serralada dels Andes, amb uns quants jutges i jutgesses de la regió i respectives famílies. No hi faltarem. Jajaja

Després de dinar, ens ha acompanyat al centre i hem pres una xocolata calenta, la qual s'ha agrait en un dia com el d'avui, tipic d'hivern: fred i amb pluja tot el dia.

Durant els propers dies aniré concretant la feina als tribunals, i les anécdotes que ens puguin anar passant en aquests paratges. Si més no, ja puc dir que finalment ens sentim acompanyats per algú, i amb un jutge al costat compte al qui ens vulgui fer mal!!! Jejej


Cuideu-vos molt!!!



Marc