Avui no penjaré fotografies perquè m'ha estat impossible passar-les a l'ordinador, però no passa res... jeje
Poc a poc les coses es van posant al seu lloc... A l'hostal ens hi estarem fins el dilluns, i ens cobraran les deu nits que ens hi haurem estat. Després anirem a casa d'una senyora que viu amb el seu fill de 24 anys (i no sé si amb el seu marit també...jajaj) en una casa molt més acollidora i més aprop del centre. El petit problema és que només té una habitació i un sofà-llit al passadís, així que ens les haurem d'arreglar així la Joana i jo, a no ser que trobem una altra casa i un es quedi aquí i l'altre se'n vagi a l'altre lloc. Poc a poc....
De viatges no masses de moment, perquè aquí les distàncies són força llunyanes i qualsevol viatge en bus (mitjà de transport més típic -i més econòmic-) pot trigar unes 5 o 6 hores, i mentre estiguem en aquesta pensió no desaprofitarem poder dormir en un bon llit a Talca... Així que de moment farem excursions per la regió, anirem un dia a la costa, potser un altre dia a la serralada, etc i quan estiguem més integrats al país i faci una mica més de bo (a mitjans d'agost comença el bon temps) anirem a visitar el sud, viatges que poden durar dos o tres dies.
A Santiago de Xile potser hi anem més endavant, però ens han espantat una mica dient-nos que hi ha una mica de delinqüència (com en tota gran ciutat), així que potser algun dia fem una visita "llampec" per visitar les quatre coses importants i tornem ràpidament, sense portar masses pertinences a sobre.
Aquest matí ens ha trucat el Felipe, un estudiant de Talca que marxa aquest setembre a Madrid a estudiar, i des de la Universitat ens han posat en contacte amb ell per intercanviar coneixements d'ambdós països. Bé, ja li hem explicat la nostra visió d'Espanya, a on es recapten més impostos, a on es paguen més peatges i quin equip de futbol és més que un Club... El pobre ho passarà malament a Madrid amb aquestes prèvies... Jajaja. Almenys ens ha dit que vindrà uns dies a Barcelona, si pot ser per les festes de la Mercè. Aquest noi ens ha portat a dinar en un restaurant típic de Xile, als afores de la ciutat, al costat del riu, en un lloc molt acollidor. No fa pas honor al seu nom: "La vieja Cochina". Jajaja. Hi hem menjat molt bé per només 5 euros, i tot molt net. Es veu que en aquest restaurant hi han passat tots els famosos que s'han acostat a la ciutat: Miguel Bosé, Joan Manel Serrat, i alguns altres noms de suposades personalitats que no sé qui són.
El Felipe ha sigut la primera persona jove de Xile que hem conegut i aquesta nit, malgrat ésser dilluns, intentarem apreciar la vida nocturna talquiña acompanyats per ell. Espero començar a conèixer xilens i xilenes, i poc a poc sortir de l'avorriment i la monotonia que portem des de la nostra arribada al país, en el qual no hem fet res més que passejar, menjar i dormir. Almenys avui provarem la beguda nacional: el pisco.
Poc a poc també anem incorporant nous mots al nostre vocabulari xilè, que esperem anar perfeccionant... Evidentment no us escric des d'un ordinador, sinó des d'una "computadora". Ahir vaig comprar un xip per poder trucar i ésser trucat. No pas un xip pel mòbil, sinó un xip pel "celular". Tinc la companyia Movistar, també existent a Xile, però si faig trucades a mòbils d'altres companyies em surt força car, així que em limitaré a fer perdudes (aquí denominades "pinchazos"). En comptes d'anar ràpid van "al tiro" (es veu que tothom anava a dinar quan es disparaven trets a l'aire) i s'ho passen "arto" (molt) bé. Pel que fa al menjar el vocabulari també és "arto" diferent, tant que ja l'explicaré en un altre moment. Bàsicament quan l'hagi après jo, donat que de moment encara no sé ni el que menjo....
Doncs més o menys això és tot de moment. Un cop superat el primer impacte de desembarcar en un país tant diferent a qualsevol de les coses que havíem vist fins aleshores, poc a poc ens anem adaptant, coneixent els indrets i sentint-nos més tranquils i còmodes. Espero poder solucionar aviat el problema de la càmera i penjar-vos en breu fotografies del país.
Des del fred hivern xilè, rebeu tots/es una cordial abraçada.
Marc
6 comentaris:
Hola Marc,
Un cop mes ens hem de conformar en contactar per aquest mitjà. Ja tenim ganes de que estigueu instal·lats i puguem programar contactes en directe via Messenger.
No se com anireu de temps quan ja estigueu en actiu a partir de la propera setmana, per la qual cosa, aprofiteu aquesta per conèixer Talca i les seves rodalies doncs així gastareu menys temps a dalt el bus (li diuen així o te un altre nom?). Programeu altres sortides mes llunyanes amb temps suficient.
Espero contribuir amb aquestes ratlles a que la monotonia que esteu mantenint quedi una mica en segon terma i els minuts que dediqueu a llegir-les os siguin "arto" "càlids".
Respecte al mòbil, averigua si el "xip" que has comprat funciona igual que a Espanya i si et truquem el cost va compartit. Si no fos així, fes-ho saber i dóna-ns el número.
Bé, ja n'hi ha prou de rotllo. Os deixaré descansar. Fins el proper contacte.
Petons
Hola!
Dilluns ja canviarem d'allotjament, si Déu vol...jeje
Avui hem fet algunes visites pels voltants, a un museu proper i a un turó des d'on hem pogut contemplar unes vistes fantàstiques de Talca. Però després ens ha sorprès la pluja i ens hem mullat una mica...
Pel que fa al "celular", m'han dit que si em truqueu pagarem entre tots la trucada internacional. Hi ha una manera de canviar-ho perquè només pagui qui truqui, però això no treu el preu de trucada internacional.
En fi, molts records!!
Marc
Hola Senyoret markitus!!!
Ahir vas escriure't un comment i se'm va borrar tot l'últim moment, així q com tenia una mica de pressa vaig decidir deixar-ho per avui, q són les 8.48 i he arribat fa una estoneta a la feina. Aprofito al moment, abans de q arribi tothom per deixar-te unes parauletes al teu estimat i tant elaborat blogspot.
En fi, q ahir vaig llegir-me els dos escrits q vas fer ja que el meu askerós internet no em funciona (per variar) i la veritat és q wenu, penso q t'has de donar una mica de temps, pq un no s'acostuma 'de la nit al dia' a un altre país, i menys a un lloc tant lluny com ha sigut el q has escollit tu.
Estic segura q tot millorarà i d'aqui una setmaneta no farem més q llegir aventures vostres plenes d'emocions i d'aquelles dignes de ser recordades.
Espero q la relació am la Joana sigui bona i, en tot cas, feu moltes amistats allà, així us guiaran per on o no és convenient i interessant anar-hi.
Ens has d'explicar què tal la nit Talquenya!!!
Lo dicho, segueix disfrutant, també dels mals moments (dels qual s'aprén moltíssim) i "ens llegim" molt aviat (o això espero).
Un petó molt molt gran,
Carol
Marc! perfí tinc una estona per escriure't perquè, encara que no ho pensis la vida "aburrida i sense aventures" de Cornellà mai s'atura!
En llegir l'última actualització, m'he imaginat cada indret dels que has descrit: l'hostal, la nova casa, el noi Xilé, el Restaurant, i fins i tot Xile i la seva mala fama de lloc "perillós". Sincerament tenia ganes de tornar a rebre notícies fresques de Xile, el primer dia que vas escriure no hem vaig quedar massa tranquila! Ara me'n adono de que el procés d'adaptació no és tan curt com podria semblar, de mica en mica com ja has dit "tot es va posant al seu lloc".
Les teves paraules m'han acostat tant a la teva aventura que he sentit enveja "SANA"...A qui no li agradaria viure vivències que queden tan lluny de la nostra societat robot..
Espero amb moltes ganes les teves fotos!
Desitjo que dia a dia tot vagi millorant fins que arribi el punt de marxar i no ho vulguis fer...
mil petons i una forta i calorosa abraçada (contra el fred de l'hivern)per tu i la Joana. M'agradaria teletransportar-me, encara que només fos un instant, per ser a Xile i compartir amb tu l'aventura que només acaba de començar!
T'estima:
La Núria...(potser dijous amb la teòrica aprovada, o potser no...)!
Hola Carol i Núria!
M'han conmocionat els vostres comentaris... Ha estat especial la sensació que m'ha vingut de sobte en pensar en vosaltres dues, i en els ànims que em desitgeu des de l'altra punta del planeta.
Per tranquil·litzar-vos, us puc dir que cada cop ens sentim millor. Avui hem fet una excursió fantàstica a la costa del Pacífic, i quan hem arribat a Talca després de dues hores de viatge, no hem pogut contenir la frase "ja hem arribat a casa".
Lògicament, Talca mai serà la nostra casa, però amb aquests dies hem anat coneixent els seus carrers i els seus racons, i ens l'hem anat fent nostra. Comencem a caminar pels carrers i a saludar algun recent conegut...
La festa de l'altre dia va estar molt bé, però light ja que era dilluns. Jejej. Avui repetirem però amb una mica més d'esperances de trobar un bon ambient.
Molts petons!!!
Marc
yujuuu!
aixo d'internet es el millor invent despres de la coca cola, jajaja! a veure quan t'instal.les definitivament en un lloc i podem contactar mes sovint, estaria be poder parlar amb tu pel msn, o bé q poguessis descarregar-te l'Skype, d'akesta manera ens podriem veure per la cam, en directe, estaria de conya! pero bueno, de moment em conformo amb akest blog, q esta molt currat, i com veus tens seguidors/es fidels, jajaja!
Jo no tinc massa novetats q explicar, menys q l'altre dia vaig comprar la PSP SLIM i ens estem fotent unes viciades el Tomàs i jo, q no vegis, jajaja! és brutal!!! li vaig comprar a ell, basicament pq el pobre s'avorreix com una mona al camió, a vegades li toca esperar més d'una hora pq li carreguin la mercaderia, i poca cosa es pot fer mentrestant, aixi q li vaig regalar aprofitant q ara tinc una miqueta de pasta, pel tema de l'acomiadament...no es tracta de gastar, ara, eh?? q esta la cosa fotuda, pero mira, de tant en tant un capritxet no fa mal a ningu, oi?? :P a més, q coi, si tb l'he comprat per mi, per poder jugar com una friky! jajajajaja
Bueno, doncs res mes, espero q segueixis tan be com fins ara, cuida't moltissim i aprofita be tot aquest temps q estaras a Xile, q aixo és una experiència UNICA!
Molts petonassos, i fins ben aviat! MUACKS!
Publica un comentari a l'entrada