Hola sòc en David Moliner el creador d'aquest espai per en Marc Casas.
Dintre de molt poquet ell agafarà les regnes d'aquest blog per convertir-lo en el seu mirall per quan estigui a Xile.
Esperem que li vagi molt bé!!!
10 comentaris:
Anònim
ha dit...
Moltes gràcies David!! No tinc paraules per agrair-te la teva predisposició a ajudar-me... De moment estic una mica nerviós de pensar que aquest cap de setmana dormiré a 100km de la costa del Pacífic, una mica trist de pensar que no veuré en tot l'estiu a les persones que estimo, una mica angoixat només de pensar en totes les coses que he de fer abans de marxar i una mica intrigat per saber el que m'espera allà... En fi, us espero a tots demà a la nit per acomiadar-nos!!
Ànim que ja veuràs com aquest viatge et serà molt profitós. pensa que aquest espai ha de ser la finestra per veure com estàs i quines són les teves inquietuds per terres Xilenes
Bon dia Marc,són les 8!, o bona nit...la veritat es que ara mateix no tinc ni idea de a quina hora és a Xile, quan puguis t'agrairia que m'ho diguessis, per tenir-te controlat. Quan ahir vam parlar pel móbil desde Madrid hem va sorprendre la teva veu tranquila cosa que també hem va tranquilitzar...espero que el vol hagi estat prou agradable i s'hagi fet, dins de tot, bastant "curt". Espero amb moltes ganes notícies teves!
Jo, com un dia qualsevol aniré a la piscina amb l'esplai i per la tarda a l'autoescola! En canvi a tu, t'espera un dia ple d'aventures...
Hola Marc! Sóc la Cris al final no ens vam poder acomiadar... però bueno merci per enviar-me la dire del teu blog i així puc anar sabent de tú i tot el que estaràs vivin allà. Un petonet i ja anirem parlant!
El viatge molt pesat, gairebé no es va poder dormir, molt incòmode per posar les cames i interminable (unes 13 hores....). Però finalment es va acabar!! Jejej
D'aventures unes quantes, si puc d'aquí a una estona, o si no un altre dia, actualitzo el blog per explicar el primer dia... Encara no sé on dormiré els propers dies ni si em podré connectar amb regularitat, ja que això forma part de l'aventura que us explicaré en breu.... xD
Per cert, ara són les 19.15h del dia 18, i a Catalunya són les 01.15h del dia 19, ja que a Xile estem 6 hores endarrerits.
Moltes gràcies per participar en aquest blog a tots/es!!
Hola Marc, espero que avui més descansat, ho vegis tot millor, però no tinguis por de reclamar, pensa que "qui paga mana", mirat´ho tot de la manera més positiva i disfruta, que una experiència així, potser no en tinguis mai més a la vida. Molts petons i estarem en contacte. Josep Mª, Roser i Gemma.
Hola, Marc!! Si demá anéu a Santiago de Xile, ja m´esplicarás com os ha anat i si os ha agradat més que el primer día. Potser ara ja os estéu acostu-man a com es aquest País. Bé, que os ho passeu molt divertit. Una abraçada i un petó molt gran!!
Marc! perfí tinc una estona per escriure't perquè, encara que no ho pensis la vida "aburrida i sense aventures" de Cornellà mai s'atura!
En llegir l'última actualització, m'he imaginat cada indret dels que has descrit: l'hostal, la nova casa, el noi Xilé, el Restaurant, i fins i tot Xile i la seva mala fama de lloc "perillós". Sincerament tenia ganes de tornar a rebre notícies fresques de Xile, el primer dia que vas escriure no hem vaig quedar massa tranquila! Ara me'n adono de que el procés d'adaptació no és tan curt com podria semblar, de mica en mica com ja has dit "tot es va posant al seu lloc".
Les teves paraules m'han acostat tant a la teva aventura que he sentit enveja "SANA"...A qui no li agradaria viure vivències que queden tan lluny de la nostra societat robot..
Espero amb moltes ganes les teves fotos!
Desitjo que dia a dia tot vagi millorant fins que arribi el punt de marxar i no ho vulguis fer...
mil petons i una forta i calorosa abraçada (contra el fred de l'hivern)per tu i la Joana. M'agradaria teletransportar-me, encara que només fos un instant, per ser a Xile i compartir amb tu l'aventura que només acaba de començar!
T'estima:
La Núria...(potser dijous amb la teòrica aprovada, o potser no...)!
10 comentaris:
Moltes gràcies David!!
No tinc paraules per agrair-te la teva predisposició a ajudar-me...
De moment estic una mica nerviós de pensar que aquest cap de setmana dormiré a 100km de la costa del Pacífic, una mica trist de pensar que no veuré en tot l'estiu a les persones que estimo, una mica angoixat només de pensar en totes les coses que he de fer abans de marxar i una mica intrigat per saber el que m'espera allà...
En fi, us espero a tots demà a la nit per acomiadar-nos!!
Marc
Cap problema nen!!!
Ànim que ja veuràs com aquest viatge et serà molt profitós.
pensa que aquest espai ha de ser la finestra per veure com estàs i quines són les teves inquietuds per terres Xilenes
Bon dia Marc,són les 8!, o bona nit...la veritat es que ara mateix no tinc ni idea de a quina hora és a Xile, quan puguis t'agrairia que m'ho diguessis, per tenir-te controlat. Quan ahir vam parlar pel móbil desde Madrid hem va sorprendre la teva veu tranquila cosa que també hem va tranquilitzar...espero que el vol hagi estat prou agradable i s'hagi fet, dins de tot, bastant "curt". Espero amb moltes ganes notícies teves!
Jo, com un dia qualsevol aniré a la piscina amb l'esplai i per la tarda a l'autoescola! En canvi a tu, t'espera un dia ple d'aventures...
molts petons!!
t'estima i ja t'anyora:
Núria!
Hola Marc! Sóc la Cris al final no ens vam poder acomiadar... però bueno merci per enviar-me la dire del teu blog i així puc anar sabent de tú i tot el que estaràs vivin allà.
Un petonet i ja anirem parlant!
Hola marc, espero q hagis aribat sa i estalvi, com es això de cruzar el xarco, segú q es emocionant i a la vegada exasperant.
Espero q añ avió dormissis molt i q veiesis poques pelis de avió.
Espero q tot sigui cm esparaves o millor fins i tot
Estem en contacte, a veure si trobes algun locutori per xile.
petonets maria manuel
El viatge molt pesat, gairebé no es va poder dormir, molt incòmode per posar les cames i interminable (unes 13 hores....). Però finalment es va acabar!! Jejej
D'aventures unes quantes, si puc d'aquí a una estona, o si no un altre dia, actualitzo el blog per explicar el primer dia... Encara no sé on dormiré els propers dies ni si em podré connectar amb regularitat, ja que això forma part de l'aventura que us explicaré en breu.... xD
Per cert, ara són les 19.15h del dia 18, i a Catalunya són les 01.15h del dia 19, ja que a Xile estem 6 hores endarrerits.
Moltes gràcies per participar en aquest blog a tots/es!!
Una abraçada!
Marc
Hola Marc, espero que avui més descansat, ho vegis tot millor, però
no tinguis por de reclamar, pensa que
"qui paga mana", mirat´ho tot de la manera més positiva i disfruta, que una experiència així, potser no en tinguis mai més a la vida.
Molts petons i estarem en contacte.
Josep Mª, Roser i Gemma.
bueeno, al final he descobert com va aixo..acabare pensant de veritat q em faig gran per les tecnologies, ultimament no en clavo ni unaaa!jajaja
Hola, Marc!!
Si demá anéu a Santiago de Xile, ja m´esplicarás com os ha anat i si os ha agradat més que el primer día. Potser ara ja os estéu acostu-man a com es aquest País.
Bé, que os ho passeu molt divertit.
Una abraçada i un petó molt gran!!
Marc! perfí tinc una estona per escriure't perquè, encara que no ho pensis la vida "aburrida i sense aventures" de Cornellà mai s'atura!
En llegir l'última actualització, m'he imaginat cada indret dels que has descrit: l'hostal, la nova casa, el noi Xilé, el Restaurant, i fins i tot Xile i la seva mala fama de lloc "perillós". Sincerament tenia ganes de tornar a rebre notícies fresques de Xile, el primer dia que vas escriure no hem vaig quedar massa tranquila! Ara me'n adono de que el procés d'adaptació no és tan curt com podria semblar, de mica en mica com ja has dit "tot es va posant al seu lloc".
Les teves paraules m'han acostat tant a la teva aventura que he sentit enveja "SANA"...A qui no li agradaria viure vivències que queden tan lluny de la nostra societat robot..
Espero amb moltes ganes les teves fotos!
Desitjo que dia a dia tot vagi millorant fins que arribi el punt de marxar i no ho vulguis fer...
mil petons i una forta i calorosa abraçada (contra el fred de l'hivern)per tu i la Joana. M'agradaria teletransportar-me, encara que només fos un instant, per ser a Xile i compartir amb tu l'aventura que només acaba de començar!
T'estima:
La Núria...(potser dijous amb la teòrica aprovada, o potser no...)!
Publica un comentari a l'entrada