dissabte, 19 de juliol del 2008

Viatge cap a Xile

16.10h.- Surt l'avió des del Prat en Direcció Barajas (escala tècnica obligatòria).
17.20h.- Arribada a l'aeroport de Madrid sense cap problema. Tenim temps fins les 00.20h, quan marxa el vol en direcció a Santiago de Xile. Després de menjar una miqueta anem tranquil·lament cap a la T-4. Impressionant terminal. Com que no tenim pressa busquem un lloc on descansar, però passada una estona se m'acut preguntar a la guixeta d'Ibèria (en Marc i les seves inquietuds, ho sé... :P) que em confirméssim que les maletes facturades a Barcelona no les havíem de recollir a Madrid, sinó que anaven directes fins a Santiago. "¿Santiago de Chile?", diu la senyora. "Hay overbooking y creo que ya no quedan pasajes. Acaba de saltar". Se'ns cau la gota tant a la Joana com a mi. Què fem???? Minuts d'incertesa davant la senyora d'Ibèria (molt amable, per cert), la qual comença a fer trucades i a prémer tecles de l'ordinador. Se la veu també nerviosa i esbalotada, patint per nosaltres. Finalment tenim lloc a l'avió; s'acaba l'ensurt, però per la propera vegada que volguem fer un trajecte tant llarg, cal anar amb molt de temps.

Un cop superat l'ensurt, ens hem de dirigir a la porta d'embarcament. Per arribar cal agafar un metro. Sí, sí, un metro dins la pròpia terminal, terminal que per cert està buida, o potser és tan exageradament gran que la gent s'hi reparteix al llarg dels seus quilòmetres de longitud. Uns rebent tantes inversions i altres tan poques!!! Aquí ho deixo.

A dalt l'avió coneixem la Ignacia, una noia de Santiago que torna a casa seva després d'haver fet un tour per Europa (Madrid, Barcelona, Toulousse, París, Londres i Roma) de quaranta dies amb la seva germana. No és de les que passa gana al seu país, evidentment..... La noia, molt simpàtica, ens dóna conversa durant gairebé tot el viatge, tret dels moments en què ella o bé nosaltres dormim. Per cert que l'avió molt incòmode; per viatges llargs no viatgeu amb Ibèria, o aneu-hi a classe "bussiness". Després de tretze interminables hores de vol, aterrem a l'aeroport de Santiago, i havent escoltat els consells de la Ignacia del que no ens podem perdre de Xile, ens fem foto de record.

Ens diu també la Ignacia que Santiago és una de les ciutats més contaminades del Món, sobretot a l'hivern (és a dir, ara). Certament hi ha una boira que ho tapa tot. Fa fred, però ni molt menys el que ens pensàvem... Es pot aguantar perfectament. Agafem un bus que ens porti fins al centre: barraques, pobresa, deixalles, gossos abandonats, etc. és el que més veiem per les finestres del bus. Una mica desolador, la veritat, cosa que no m'esperava de Santiago... Arribem finalment a la terminal de busos on haurem d'agafar el bus cap a Talca. Venedors ambulants, famílies que s'acomiaden, i enrenou general. El viatge dura una mica més de tres hores.

Un cop a Talca, agafem un taxi fins a la Universitat. Allà ens reben molt simpàtics i ens diuen que tenen ja el nostre allotjament en un hostal molt confortable i a bon preu. Quina broma.... El preu no inclou ni l'esmorzar, i l'hostal es troba al mig d'una carretera, lluny de la universitat i lluny del centre. L'habitació minúscula i sense armari. El lavabo més vell que vell. L'home de l'hostal ens fa pagar tot el mes per avançat: 120.000 pesos xilens.

Finalment decidim anar a parlar amb els de la Universitat, i sembla que ens intenten trobar un altre allotjament més comfortable i molt més cèntric (per què no s'hi havien posat abans¿?¿). El problema és que estem pendents que ens tornin els 120.000 pesos, evidentment... De moment, aquesta nit la passarem a l'hostal, però espero que no masses més....



Nova sorpresa a la Universitat: demà comencen vacances d'hivern i no s'hi tornaran a posar fins el dis 28 de juliol. Ens recomanen que ens prenem uns dies de vacances i que els aprofitem per visitar el país... Potser anirem uns dies a Santiago per veure-la millor, però ho hem d'acabar de decidir quan haguem descansat. De moment, portem un munt d'hores desperts, ja que amb el canvi d'hora el dia s'ha allargat sis hores, i ens hem de mantenir desperts perquè fins a les 21h no acabarem de solucionar el tema de l'hostal i del retorn de la "plata".

En definitiva, dia per oblidar...... Espero que a partir de demà tot comenci a rutllar una mica millor.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola mark!!!
Soy la Tamara. Antes de ayer volvimos de campamentos, me lo he poasado en grande y me he reido mucho. Me hubiera gustado haber estado en tu fiesta de despedida pero bueno, sabes q t hecharé de menos x akí, xq aunk no nos veamos a menudo para mi siempre serás especial.
Espero k vivas nuevas y bonitas experiencias para q me las expliques al volver.Seguiré de cerca tus historias. Besitos, TAM

Montse, Marcel i Jordi ha dit...

Hola Marc!

Esperem que avui estigueu mes descansats.
Quan sapigueu on anireu aquests dies de vacances ja ens ho fareu saber
Penja fotos i en gaudirem tots plegats.
Tornarem a contactar
Petons!!

Anònim ha dit...

Marccc

com va tott ?
tens fred o que ?? haha
demaa ya ens anem de campamenttss
men recordo aquell any q va vindre tu haha

bueno pasato be i estudia moltt!
un petooo

Marc ha dit...

Hola a tots!!
Ara estic en un cyber i aviat aniré a dinar.
Me n'alegro k haginanat bé els campaments, Tamara, m'hagués agradat anar-hi, ja ho saps!!! ;)

A la família, incloent la meva cosina Gemma, molts petons i records, cada dia penso en vosaltres. Jordi i Gemma, que us vagin molt bé els campaments i passeu-vos de conya!!!

Molts petons!!

Marc

Anònim ha dit...

Hola soc l'Adrià. Em fa pal llegir el text jajajajaja.

Espero que vagi bé tot per allà.

petons.

Anònim ha dit...

Hola marc!
Soc el jordi.
Demà per fi me'n vaig de campaments!
Espero que mentre jo estigui de campaments les coses et vaguin millor del que et van ara, i puguis solucionar el problema de l'habitatge.
Com que durant aquests dies no sabré gaire de tu, fins el dia 31 no sabré res de tu.
Que vagi molt bé!
records






Jordi

Anònim ha dit...

Marcus soc el Victor! Com mola això del blog escrit desde l'altre punta del planeta.

Que sàpigues que estas visquen la aventura de la teva vida. Segueix deixant que el destí et porti, serà molt més profitós el viatge!

apa, una abraçada!

V

Anònim ha dit...

Hola Marc! Sóc la Iris! ja veig q no t'avorreixes...no esta malament per començar, la història, pero bueno, ja et vaig dir q tranki, q segur se solucionara ben aviat, ja ho veuras! ara aprofita per fer de turista tipic, amb la camara al coll (no massa a la vista, però) jajaja, i res, a disfrutar, q akestes coses no passen sovint,precissament ;)

Un petonas!! ja aniras explicant q tal tot :)